Les seues idees.

Els Templaris, com sempre, ens adelantem i ja pensem en una nova festa en honor a la Repu per al proxim any. Aixo si, sempre i quant, ens coste arreplegar tant com a este 2007...QUINA SORT I VERGONYA al mateix temps...(Proximament el reportatge fotografic).
I parlant de festes, pareix ser que la del diumenge passat a Gadea s'ha programat per a este proxim diumenge.
Amb tot el menjar, imaginem, congelat, despres de les inclemencies climatiques del cap de setmana passat, la festa de les festes (el nom es discutible), es cel-lebrarà al pavelló de Garganes (si el vell), i aixina ploga, neve o faja vent tot el mon estara content.
Per un altre costat, segur que ja heu rebut la carta, el 27 d'abril, hi haura asamblea de l'associació, i en el ordre del dia, es comenta que es parlara de la posibilitat de portar fins al palau dels esports la presentació de trajes, proposta, que de ser veritat, pense que s'haura de votar, o no?.
Espere que manifesteu la vostra opinió, pel que a mi respecta, ja podeu estar pensant que estic radicalment en contra. La festa es te que viure al carrer, o no?. De nosaltres depen el futur.
Es que a cas no tenen la suficient gent com per a omplir tan "magna obra"?
Es que a cas nosaltres no ho vam anunciar?
Es que a cas l'acte de presentació no funciona be?
Es que a cas la festa de les festes no es podria fer al flamant palau?
Es que a cas ja hi han goteres despres de 153 dies de faena bruta?
Es que a cas sols valen les seues idees?
I encara es podria continuar...


Dedicat al germa de Picó, Pere i a les seues families, QUINA VERGONYA QUE VAM PASAR!!!

La Festa De Les Festes

Si los Reyes de España supieran

lo poco que van a durar,

a la calle saldrían gritando:

"¡Libertad, libertad, libertad!"

Dema es el dia assenyalat, 14 d'Abril, dia de la Republica, i el Templaris com ja avisarem ho cel-lebrarem.

Ho farem amb tots els honors i de la manera que millor sabem, fent festa i de la grossa.

Pero no sols aixo, entre altres coses, hem organitzat per a l'hora del cafe, un xarrada col-loqui que reconega els merits d'un regim politic abatut per un colp d'estat que va durar 40 anys.

Aixina que si esteu interesats al San-San ens veem.

Mes tard i amb l'actuació d'afamats Dj's autoctons, cuiners curtits i femelles i matxos Templaris, plorarem la desaparició de Don Q, cantarem l'himne de la Republica i CRIDAREM LLIBERTAT!!!.

Dedicat a Paco Montesdeoca, a vore si aixina no plou.

P.D.:El video mostra les imatgens d'allò que nosaltres mai vam viure i d'alló que els nostres iaios van patir.

S'HA ACABAT EL QUE ES DONAVA

Crec que encara no he pogut plantejar-me seriosament la fatal noticia que ahir hem van donar, i que alguns ja heu fet publica a l'anterior entrada, ENS HAN TANCAT EL DON Q.
Crec que encara no m'ho crec, hui mateixa he passat per la porta tancada, i no donava credit.
El Don Q tancat, estic perplexe, apenat, fustigat, violat, sec d'idees, no pot ser...que ens esta passant?. Aço supera quasi lo del "Meneo", perque allò va ser una mort anunciada i esta ha sigut a traició.
El Don Q tenia mes edat que molts de nosaltres.Quan ningu sabia el que era una Hamburguer, alli ja les feien mes sabroses que en qualsevol altre lloc, alli es va inventar la ensaladilla rusa (no he tornat a tastar una mes bona que la seua), estic recordant els seus canapes, la seua tortilla, els seus hot-dogs, les coca-coles de dos litres desbravades, el seu porró de vi, els seus vinils...
La llista de records seria interminable, per aixo voldria que entre tots puguerem portar-la al nostre blog com a sentit homenatge a un lloc mitic del nostre poble, i aixi, no parlar d'un altra cosa a esta entrada que no siga del Don Q.
Com tots sabeu, Els Templaris hem estat lligats al Don Q, des de la nostra adolescencia i ara amb la seua desaparició, tambe desapariex part de la nostra joventut. Una joventut amb la que pareixies trobar-te cada volta que sopaves amb el Qurruc darrere de la barra, amb el xiquet pixant incansable al peix taronga i amb aquell cuadre del caganer.
Jo no se vosaltres, pero per a mi, a mort un mite, a desaparegut un lloc on voldria haver estat amb els meus fills dins de 20 anys fumant uns sigarros i tirant-li el fum a eixes lampares tan grogues i tan de sempre.
Fins açi hem arrivat, s'ha acabat el que es donava, hi han coses que no deurien morir mai.
Dedicat al Qurruc i a la seua dona, gracies per la vostra lecció, mai la oblidarem.

TANCAT PER VACANCES
(fins dimarts que ve)