La realitat sempre supera la ficció i el temps sempre possa a cadascu al seu lloc.
Este ultim es el cas que hui tractarem.Aventurer, revolucionari o simplement farsant, el nostre benvollgut membre Jordi Borja i Sanz, en endavant l'anomenarem com JORGE, ens demostra en este valios document gràfic la seua realitat mes pròxima, es a dir la seua estima per uns colors, que no son uns altres que els de la BANDERA NACIONAL. Hui, amb esta reveladora imatge, tots remmemorem les torrades de bola de JORGE defenent als Paisos Catalans com un estat sobera i descobrim allò que alguns vam, fins i tot creure, no era mes que una conte de fades que el tal JORGE ens volia fer tragar.
Llastima JORGE pero la veritat sempre guanya.Si hi ha algu que tinga mes proves sobre este greu fet, per favor no les amagueu. Gracies a Belen per la informació de l'altre dia, esta entrada va dedicada per a ella amb tota la sort del mon per a els seus examens.
2 Comentaris:
Confesions d'un adúlter
Avuí m'he alçat extrany. Tot va començar allà pel 98, quan no se per què collons em vaig veure vivint a la capital del regne d'Espanya. Crec que allò va marcar el meu futur... al poc temps, em vaig veure treballant en una companyia americana, disfrutant de coca coles i burguerkingsdobles en el país de George dobleuve Bush (potorro en valencià), i viatjant en primera clase amb Zaplana, Norma Duval o Acebes. Em sentia un d'ells, però les meves arrels no em deixaven reconeixer-ho. Tenia que continuar fidel als meus sentiments més profunds. Però d'un temps a ara, les coses han anat molt pitjor. Em vaig veure jugant al golf en la Moraleja, parlant de palos llargs i curts, del swing i del grip, i comprant-me polos Lacoste amb la bandereta al coll. Però pensava que ho tenia controlat. No podrien amb mi. Però el dimarts, quan vaig anar a animar a la selecció de tots els espanyols (malgrat ZP està provocant la liquidació constitucional d'Espanya, l'espirit de la transició, i provocant que els murcians es mullguen de sed), animant la selecció de tots els espanyols de bona fe, deia... en un palc del Bernabeu... i quan vaig vore a tots els jugadors abraçats i sentint l'escut de la seva camiseta cantant la magnífica lletra del nostre himne... en aquell moment, dic, hem vaig sentir un altre home. Havia entés que m'havia convertit en un adúlter. Però, amics (rojos de mierda), aquest matí.... aquest matí... aquest matí.... he sentit a Jiménez Losantos!!! I he descubert el meu sentit patriota. Quin ídol! Un lliberador de la nostra pàtria... i no puc dir-vos res més que....
ARRIBA ESPAÑA y VIVA PUERTOLLANO!!!
Una gran confesió de principis que demostra el que alguns ja sospitaven i altres negaven,
amagant la veritat mes dolorosa.
Publica un comentari a l'entrada